La situació de les presons catalanes

El dia 7 de febrer d’enguany es duia a terme la primera reunió entre l’Administració de Justícia i els sindicats representatius, entre els que es troba La Intersindical, per començar a negociar un nou acord de condicions laborals. L’anterior era del 2006 i s’anava prorrogant des del 2009.

Malauradament, com tothom sap, enmig d’aquest ambient ja força tens, es produïa l’assassinat a mans d’un intern de la companya Núria López, cuinera del Centre Penitenciari Mas d’Enric al Catllar, Tarragona. Aquest tràgic succés feia aflorar falles endèmiques en el sistema penitenciari català que els sindicats havíem denunciat des de feia anys com, per exemple, la manca de formació contínua dels professionals, els sistemes de seguretat i alarma del personal extern (voluntaris, treballadors d’empreses externes, etc.), el material i equipament dels centres, la manca de personal; i que havien estat ignorats per l’Administració reiteradament.

La indignació dels treballadors davant els fets més greus i succeïts per primera vegada des que Catalunya té les competències en matèria penitenciària l’any 1.984 va provocar  una sèrie de protestes, mobilitzacions i manifestacions legítimes que de forma espontània els treballadors van dur a terme en diversos dies posteriors a l’assassinat de la Núria. A més es van suspendre les trobades amb l’Administració per part de tots els sindicats per no continuar negociant res.

Posteriorment es va constituir un grup de treball amb representants de l’Administració i dels sindicats, amb La Intersindical inclosa, per tractar exclusivament qüestions de seguretat i on semblava que es podria fer sentir la veu dels treballadors en les seves històriques reclamacions sobre la matèria. No obstant això, i donat que no s’avançava en l’obtenció dels objectius marcats pels representants dels treballadors, La Intersindical i altres sindicats van convocar vaga pels dies 26 d’abril i 11 de maig – coincidint amb l’inici i final de la campanya electoral‑ amb l’objectiu de sortir dels marc de negociació del propi Departament de Justícia i optar per un marc neutre i objectiu com ha de ser el comitè negociador de la vaga en la mediació del Departament de Treball. Això és important perquè els acords als quals es pugui arribar o els compromisos que prengui l’Administració es recullen en el document, que és d’obligat compliment i, donades les immediates eleccions, evitaríem que un possible nou Govern i nous representants de l’Administració no els complissin al·legant ser acords d’un altre executiu. Esperem que això no es torni a repetir mai més i que la memòria de la companya Núria ens permeti millorar en tots els aspectes necessaris perquè així sigui.