Passades les eleccions del 12 de maig i la constitució del Parlament de Catalunya és hora de posar deures.
Des de La Intersindical tenim una llista, molt llarga, de greuges en forma de propostes concretes:
- calendarització dels processos selectius, dels concursos de trasllats i acabar amb les comissions de serveis eternes per a comandaments que mai arriben a tenir una plaça definitiva,
- recuperació real del poder adquisitiu dels anys de les retallades (no tot s’arregla recuperant les pagues extraordinàries),
- un teletreball basat en l’eficiència i no en la desconfiança,
- substitucions a Salut, Educació, al SOC des del primer moment quan es produeixin baixes temporals,
- una reforma del sistema de provisió temporal que substitueixi la “farsa” d’ATRI on es fan processos amb places “ja donades” i que el personal de comandament i llocs singulars no es triïn amb una simple entrevista i es compleixi la normativa on diu que el concurs és la seva forma normal de provisió,
- posar al dia les descripcions de lloc de treball perquè es reculli la feina que efectivament es fa i no la que un dia es va pensar que calia fer i això haurà de comportar la revisió de nivells de les places…
I podem seguir amb un seguit de reivindicacions i propostes que de ben segur són necessàries. No cal ser gaire brillant per fer-ne una llista, sobretot perquè són assignatures suspeses, ja no només de la darrera legislatura, sinó de fa un bon grapat de legislatures… per tant és cosa de tots els que han governat en els darrers 40 anys.
Però només demanarem una qüestió: DIGNITAT.
Dignitat perquè el personal públic tingui el reconeixement que ens mereixem des de la direcció pública i de la societat per la (bona) feina que fem en benefici dels serveis públics i de la ciutadania.
Dignitat per al personal que treballa a Educació i Sanitat, el PAS, que sense ser personal sanitari o educatiu és tant imprescindible per als serveis bàsics com el propi personal que presta els serveis d’educació i sanitat.
Dignitat perquè la llengua que fem servir de forma normal, i no només en teoria, sigui el català. Ja n’hi ha prou de models bilingües o trilingües a l’educació, sanitat, policia o a qualsevol altra banda de l’Administració. La llengua de l’Administració catalana és el català i ha de ser la principal.
Dignitat per a bombers, agents rurals i personal penitenciari que pateixen una mancança de recursos humans i materials per a dur a terme les seves funcions bàsiques i sovint posen en perill les seves vides i la salut laboral.
Dignitat per a professorat i personal sanitari que han estat víctimes de grans retallades en els darrers 20 anys i que han passat d’uns models educatius i sanitaris de gran qualitat a patir les conseqüències del sistema, assumint càrregues de feina i condicions laborals lamentables.
Dignitat per al personal del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, que no pot dur a terme les seves funcions perquè no se substitueix el personal quan es produeixen baixes. Això comporta un increment brutal de càrregues de feina i a sobre amb una manca de competències que encara té el SEPE i que el SOC se n’hauria de fer càrrec per ser més eficients.
I aquesta dignitat la reivindiquem a través de quatre eines bàsiques:
- El Pla Nacional dels Serveis Públics de Catalunya en què es faci una reforma del sistema públic i del model de prestació dels serveis públics, amb un paper rellevant del reconeixement del personal públic.
- Volem totes les competències en matèria de regulació de les condicions del personal públic, no podem estar condicionats als capricis d’un estat en el qual el model de servei públic no té res a veure amb les necessitats de la ciutadania de Catalunya ni amb les condicions de vida del personal públic a l’Estat espanyol.
- Finançament just i amb visió de servei públic. Cal que en les despeses i inversions públiques el personal públic tingui la capacitat de viure amb dignitat a Catalunya, que ser funcionari no sigui un greuge quan les condicions econòmiques no ens permet viure dignament a Catalunya.
- Que el Govern de la Generalitat es deixi de formalismes i inclogui en les negociacions tots els sindicats: a l’era de la participació ciutadana el Govern es limita a negociar amb els sindicats de sempre negant la veu a sindicats que hem obtingut una àmplia representació. Algú té por a la pluralitat, a la participació i a la diversitat?
I un darrer element, molt rellevant: aquesta ha de ser la legislatura en què es puguin fer eleccions sindicals amb vot digital, com ja es fa a les universitats catalanes i fins i tot a la Guàrdia Civil espanyola però no a la primera Administració de Catalunya. A l’era de les tecnologies ens diran que això encara no es pot fer?
La Intersindical tenim la ferma voluntat de negociar, parlar i acordar el que sigui més adequat per a la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores del sector públic de la Generalitat.
Amb La Intersindical, tots els drets! Totes les lluites!
