Entrevista a la secció sindical del Centre Penitenciari Mas d’Enric

  1. Quan i per què us veu decidir a constituir la secció al vostre centre de treball?

Vam constituir la secció el 7 de novembre de 2023. Cal dir que, a part de ser companys de feina, som amics i fa temps que compartim molt temps d’oci i fem viatges durant les vacances. Precisament, durant el recorregut del camí francès, en el qual vam tenir molt de temps per xarrar d’assumptes de feina, vam parlar de la lluita sindical i de l’aportació que podíem fer des del nostre centre. Ens va cridar l’atenció la creació i el creixement de La Intersindical en altres departaments, ja que plantejava una idea més moderna a les polítiques actuals i, per tant, més en sintonia amb el nostre tarannà.

En Jordi coneixia el coordinador de La Intersindical perquè van treballat junts a Brians. Així que va ser fàcil poder fer una trobada amb els responsables per tal de conèixer el projecte. Va ser tot just a dues setmanes de les eleccions. Ens va semblar un projecte diferent de les propostes dels altres sindicats; i també il·lusionant perquè ens permetia treballar totes les idees per millorar el sistema i les condicions dels treballadors. Tots tres vam decidir apostar pel projecte i, amb altres afiliats, vam fer la primera assemblea el 7 de novembre passat per engegar la secció des d’aquell dia fins aleshores.

Vam fer campanya i vam obtenir uns bons resultats que, ben segur, seran millor en les pròximes eleccions, ara que tenim temps al davant per demostrar les nostres ganes d’ajudar.

2. Quins objectius us heu marcat com a secció i en quin estat es troben?

El nostre principal objectiu, amb consonància amb les polítiques i direccions del sindicat i de la coordinadora de les seccions, és oferir una alternativa als treballadors per afiliar-se a un sindicat que fuig del sindicalisme destructiu. També s’ofereix col·laboració per defensar i millorar les condicions de treball des d’una visió constructiva, aportant allò que creiem necessari per aconseguir un model penitenciari català digne i cohesionat, encaminat a aconseguir els objectius que una societat moderna exigeix també en el servei de presons. Això no vol dir que quan aquests drets es vulnerin o no es respectin, no siguem combatius i exercim les mesures de pressió adients.

Actualment, formem part de l’equip de coordinació en les negociacions amb la Direcció General pel seguiment del recent acord de condicions de treball. També estem presents en la subcomissió de seguretat, el grup de treball d’agressions, i de convocatòries i selecció de personal.

En l’àmbit propi de la secció, ens reunim amb la direcció del centre regularment per reclamar allò que creiem que afavoreix els treballadors aportant les idees que creiem que resultarien adients per aconseguir les propostes.

Igualment, estem presents en el Comitè d’Autoprotecció, que es van constituir el 29 de maig, per avaluar els principals riscos que hi ha a un centre penitenciari com a Mas Enric i, per tant, poder assessorar la direcció per millorar la seguretat del centre.

3. Quin ha sigut el moment més complicat que heu hagut d’afrontar en les vostres tasques?

Malauradament, la nostra entrada al món sindical ha vingut marcada per uns fets molt tristos i tràgics. L’assassinat de la Núria va ser el fet més dramàtic viscut mai al centre, i això ha deixat una cicatriu per a sempre. Hem transmès tot el suport a la família i als treballadors, que estaven molt afectats per aquesta situació. Hem hagut de fer un esforç per fer pedagogia i intentar tirar cap endavant a la feina, tot i que la moral de tota la plantilla era molt baixa. Encara avui dia ens estem recuperant i no hem deixat de treballar perquè aquests fets mai més es tornin a repetir.

Com hem dit abans, hem pogut interferir en la presa de direccions de l’equip directiu. De manera que, s’ha aconseguit reforçar àrees del centre i tenir uns filtres més adequats en la valoració de riscos per accedir a llocs de feina on els interns tenen accés a diferents eines.

En aquest punt, volem donar les gràcies pel suport del coordinador de presons i membre de la Federació de Serveis Públics, Xavier Canal, que va estar en primera línia amb nosaltres, com si fos un membre més de la secció. Va ser ell qui ens va traslladar que el Secretariat Nacional donava suport les mobilitzacions i ens va posar a disposició tots els serveis del sindicat, des del suport de les accions acordades, els serveis d’assessorament jurídic, la participació en concentracions i la convocatòria de vaga els dies 26 d’abril i 11 de maig.

4. Després de tot això, com va ara el dia a dia?

Treballem per ser visibles i propers a tots els treballadors, a fi de recollir les inquietuds i les queixes que se’ls presenten de les diferents àrees.

El fet que el Manel estigui a l’àrea administrativa i el Jordi i el Toni a l’àrea d’interior ens permet arribar a gran part del conjunt de treballadors.

Intentem ajudar a tothom, siguin afiliats o no, i es trasllada tot el que calgui a les reunions amb la direcció, com les que vam tenir el passat 18 i 21 de juny.

Arran de l’acord que es va signar, i que va suposar una gran millora en les condicions dels treballadors, intentem resoldre els dubtes que sorgeixen respecte de les condicions pactades i controlem que s’implementin els canvis de forma adequada.

També participem en les trobades periòdiques juntament amb la resta de seccions. Són reunions vehiculades pel Xavi on trobem les directrius d’aquesta petita però gran família que és La Intersindical presons.

Som conscients que queda molt per millorar i tenim la convicció que el nostre esforç val la pena. La nostra aportació, per petita que sigui, fa un efecte desitjable a un col·lectiu especial, professional i compromès amb el servei públic.