Just fa 3 anys, al setembre de 2021, una trentena de treballadors dels serveis generals del Departament de Territori van rebre la notícia que haurien de traslladar-se al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (antic DACC i avui DARPA) arran de la transferència de Medi Ambient. Aquest trasllat no només implicava un canvi d’edifici de treball sinó de companys i de tasques que altres companys haurien d’assumir a Territori ja que, en la majoria de casos, res tenien a veure amb Medi Ambient. És a dir, van ser “ma d’obra” i “moneda de canvi” d’un departament de Junts cap a un d’ERC sense valorar realment si aquelles persones desenvolupaven les tasques relacionades amb Medi Ambient que algú hauria de dur a terme al DACC.
Però fem memòria (que només han passat 3 anys!) i recordem COM es van triar les persones: diversos caps de Territori es van veure obligats a triar persones dels seus equips sense cap criteri objectiu establert per Funció Pública, de manera que entre els “escollits” hi havia persones properes a la jubilació, o que estaven de baixa, o amb reducció per cura d’un familiar o fins i tot algun cap va aprofitar per desempallegar-se d’algú que no li queia bé.
A mesura que va anar corrent la notícia i tothom anava sabent noms, el neguit es va anar contagiant entre el personal: “seré jo el proper l’escollit?”. El procés, a més, va ser lent: s’havia comunicat a les persones que la incorporació al DACC seria a octubre, després van saber que l’agonia duraria fins l’1 de novembre però poc dies abans d’aquesta data (i ja amb els pica-pica de comiat fets) se’ls va confirmar que seria l’1 de desembre. Durant aquests mesos, els “escollits” estaven desconcertats sense poder iniciar tasques que requerissin continuïtat ni saber quines haurien de desenvolupar al DACC, ni a quina unitat els destinarien. Visca la prevenció de riscos laborals psicosocials!
Però el despropòsit no acaba aquí: ningú no estava content! Ni els “escollits” (per motius evidents) ni els nous companys del DACC, que durant mesos esperaven que els caurien del cel uns reforços per a l’escreix de feina que Medi Ambient els suposava. Però (petit detall) els escollits no desenvolupaven tasques de Medi Ambient ni tenien experiència en les que els encarregarien al DACC. O sigui que d’entrada l’arribada de nous companys no només no els va estalviar feina sinó que els va suposar “invertir temps” formant-los en tasques que mai havien dut a terme i que desconeixien. D’altra banda, els caps de Territori (i sobretot els companys que hi deixaven) es posaven les mans al cap perquè haurien d’assumir les tasques que fins llavors feien les persones que marxaven. Aplaudiments per a aquest desgavell que creava un problema a Territori per a no solucionar-ne cap al DACC!
Com és obvi, tant Funció Pública com els responsables dels 2 departaments van admetre de paraula que ho podrien haver fet millor. Doncs ara el nou Govern té una oportunitat d’aprendre dels errors d’un passat força proper i no perpetuar-los.
Ens situem al present: ara inquietud plana als serveis centrals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) i la pregunta “seré jo un dels escollits?” se la plantegen els que fa 3 anys van ser traslladats ‑i que estan plenament integrats al DARPA-, els que ocupen places que alguns traslladats han deixat vacants en 3 anys i de fet qualsevol treballador mentre no hi hagi uns criteris objectius de Funció Pública que s’apliquin cada cop que hi ha reestructuracions departamentals.
La Intersindical vam proposar a la Mesa sectorial del 16 de setembre que, en cas que el nou Govern decidís moure efectius (perquè seria raonable que no ho fes cada legislatura que Medi Ambient canviï de Departament!), en 1r lloc se cerquin voluntaris motivats i contents d’anar a Territori i, si no n’hi ha suficients, s’apliquin els criteris objectius que Funció Pública determini.
Els treballadors públics no som codis d’una Relació de Llocs de Treball. I sí, cercar voluntaris implica un esforç per part del DARPA: requereix ser transparents informant de les unitats i tasques de destí, i escoltar els treballadors (una pràctica poc habitual a la Generalitat que ben segur aplaudiríem) i no traslladar-los contra la voluntat amb criteris arbitraris. Esperem que les direccions del DARPA i Territori, ara en mans del PSC, tinguin la ferma voluntat de fer-ho millor que el Govern anterior!