Elaborat per Jordi Serracant Carré (afiliat, inspector financer de la Generalitat de Catalunya), estiu de 2023
1. Introducció
El conjunt de la gent treballadora té molt clar que, any rere any, perd poder adquisitiu. Retallades, congelacions salarials i increments del cost de la vida cada cop més desaforats (aliments, energia, habitatge i un llarg etcètera) estan provocant l’empobriment general de massa persones i famílies.
Podem quantificar aquest empobriment? És possible fer un exercici per esbrinar-ho? La resposta és afirmativa. Hem fet un petit estudi amb les taules retributives, de 2007 a 2023, dels funcionaris d’administració general, agents rurals bombers i serveis penitenciaris de la Generalitat de Catalunya[1] i la conclusió és extremadament negativa.
2. Període 2007 – 2023
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ofereix informació desagregada de l’IPC per comunitats autònomes i permet obtenir els increments del cost de la vida de data a data[2]. Així, des de gener de 2007 a juny de 2023 l’IPC català ha augmentat, globalment, en un 41,6 %. En altres termes, per mantenir el poder adquisitiu de 100 € a gener de 2007 caldria que a juny de 2023 tinguéssim en la nostra butxaca 141,60 €. Traslladem això als salaris anuals bruts dels següents grups de treballadors de la Generalitat. El resultat és el següent:
A les files (a) i (b) consten els sous anuals bruts[1] de 2007 i 2023, respectivament, per a cadascun dels cossos analitzats. A la fila (c), el salari teòric a juny de 2023 que resultaria d’una aplicació estricta de l’increment del cost de la vida en el període gener 2007 a juny 2023. Com s’aprecia, tots els valors de la fila (d) són negatius; ningú no està cobrant enguany el salari teòric que li pertocaria per fer front al cost de la vida. La fila (e) ens facilita el percentatge d’aquesta diferència sobre el salari brut de 2023. És a dir, un/a treballador/a del grup A21, per exemple, necessitaria que enguany se l’incrementés el salari brut en un 22,4% perquè la seva retribució pogués fer front al cost de la vida a juny de 2023.
3. Exemples de quantificació de la pèrdua de poder adquisitiu
Hem vist que a juny de 2023 tots aquests treballadors han perdut poder adquisitiu. Partint de gener de 2007 com a base, ha estat quelcom generalitzat cada any? De quina quantitat estaríem parlant? Hem fet l’exercici amb dos grups, el D12 (auxiliar administratiu) i el B18 (tècnic de gestió). Les conclusions són idèntiques i hom considera que serien molt semblants si féssim l’exercici amb els altres grups professionals de l’apartat 2.
Notes:
- La columna de l’esquerra és significativa, fins i tot prescindint de la inflació i del cost de la vida. En termes nominals, els treballadors perden poder adquisitiu fruit de les retallades i congelacions salarials dels governs Montilla i Mas a Catalunya, i de Rodríguez Zapatero i Rajoy a l’Estat espanyol. Noteu (en negreta) que el sou brut nominal de 2009 no és recuperat fins a 2019 pel B18 i fins a 2018 pel D12.
- Prenem com a punt de partida el sou brut de 2007 (24.602 € i 16.971 €, respectivament) i calculem el sou brut teòric que correspondria aplicant el percentatge d’inflació que ens informa l’INE per a cada any. Per exemple, el salari teòric de 2009 (25.967 € i 17.912 €) seria el resultat d’aplicar sobre el salari teòric de 2008 (25.684 € i 17.717 €) una inflació de l’1,1 %.[1]
- A cada exercici trobem diferències entre el sou anual brut i el sou anual teòric a cada any. Però aquestes diferències són nominals i cal actualitzar-les a juny de 2023 per poder-les sumar correctament.
- Es mostren les diferències actualitzades a juny de 2023 (amb la inflació de cada període en concret), fet que permet quantificar la pèrdua de poder adquisitiu del període 2007-2023 a juny de 2023: a l’entorn de 59.000 € pels B-18 i de 30.000 € pels D-12 (en termes de salari brut).
Resumidament, la davallada de poder adquisitiu es pot apreciar en els següents gràfics:
4. Conclusions
Els treballadors la Generalitat de Catalunya han experimentat una dràstica pèrdua de poder adquisitiu en el període 2007 – 2023. Lamentablement, aquesta problemàtica afecta el conjunt de la classe treballadora, sigui del sector públic com del privat.
L’anomenada “devaluació interna” pot maquillar les dades macroeconòmiques (aturar les recessions, increment d’exportacions, un augment competitivitat –tristament basada en els baixos salaris–, etc.) però el preu el paguen sempre els mateixos: una classe treballadora (i aquí s’hi podrien incloure molt treballadors autònoms) cada cop més empobrida.
